-La signatura digital és un bloc de dades obtingut per mètodes matemàtics i informàtics, aplicats sobre un missatge, que permeten de verificar i de demostrar l’autenticitat i l’autor d’aquest missatge. Es diu també signatura electrònica com a sinònim de signatura digital, tot i que la signatura electrònica inclouria també altres mecanismes per identificar l’autor d’un missatge electrònic que no són purament criptogràfics.

USOS:
Hi ha tres motius per utilitzar signatures digitals en les comunicacions:
- Autenticitat: Un sistema criptogràfic de clau pública permet a qualsevol enviar missatges utilitzant una clau pública. La signatura permet al receptor d’un missatge estar segur que el remitent és qui diu ser. Tot i així, el receptor no pot estar completament segur que el remitent és qui diu ser, ja que el sistema criptogràfic es pot haver trencat.
- Integritat: Emissor i receptor voldran estar segurs que el missatge no s’ha alterat durant la transmissió.
- No repudiació: En un context criptogràfic, la paraula repudiació fa referència a l’acció de negar la relació amb un missatge (per exemple dient que ha estat enviat per un tercer). El receptor d’un missatge pot insistir que l’emissor adjunti una signatura per prevenir que més endavant l’emissor pugui repudiar el missatge, així, el receptor pot mostrar el missatge a un tercer i provar el seu origen.
Deixa un comentari