El programari lliure és aquell que permet a tothom usar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions de forma gratuïta o pagant una quota opcional. Les seves característiques principals inclouen:
- Preu: Sovint és gratuït o té un cost molt baix, amb opcions de donacions per al manteniment i suport.
- Servei: Compta amb una gran comunitat de desenvolupadors i usuaris que ofereixen suport, però les respostes poden ser lentes.
- Innovació: El codi obert permet flexibilitat per modificar-lo, però els canvis poden complicar el manteniment.
- Usabilitat: Sovint és criticada per mancar de revisió especialitzada, cosa que fa que alguns usuaris el trobin complicat.
- Seguretat: La transparència del codi facilita la detecció i correcció d’errors de seguretat.
- Privacitat: El codi obert permet als usuaris comprendre exactament què fa l’aplicació i com protegeix les seves dades.
El programari propietari és aquell que no és lliure i té restriccions sobre el seu ús, distribució i modificació. Les seves característiques principals inclouen:
- Preu: Requereix la compra d’una llicència després del període de proves gratuït.
- Servei: Destaca per l’atenció ràpida i personalitzada mitjançant equips de suport al client.
- Innovació: Els canvis al codi estan limitats, però això permet un creixement controlat del programa.
- Usabilitat: És clau per a la venda del producte i s’acompanya de manuals d’usuari per facilitar l’aprenentatge.
- Seguretat: La manca d’accés al codi font implica confiar en les assegurances de l’empresa, amb una possible falsa sensació de seguretat.
- Privacitat: Sense accés al codi font, és difícil assegurar-se de la presència de “backdoors” o de l’enviament de dades sensibles a l’empresa, deixant l’usuari dependent de les polítiques de privacitat de l’empresa.
Deixa un comentari